calós ibèrics

Els calós ibèrics són un grup de llengües mixtes d’origen romaní parlades a algunes comunitats gitanes d’Europa, majoritàriament a la Península Ibèrica, i també al Brasil. Aquestes llengües mostren residus de vocabulari, de morfosintaxi i algun residu fonològic de romaní en combinació amb les llengües locals del lloc on van sorgir. Actualment, tenim constància de l’existència de quatre calós ibèrics: el caló brasiler, el caló català, l’errumantxela (o: caló basc) i el caló espanyol. Al català i al castellà hi ha integrades unes quantes paraules que provenen del caló/romaní, com per exemple halar (amb el sentit “menjar” de l’arrel xa-), chaval (de chavale – plural de chavó, “noi gitano”), hulai (originalment de xulaj – “amo”) o puretas (de puró – adj. “vell”).