txakavià

El txakavià (čakavski o čakavica) és una llengua eslava meridional parlada a Ístria i la costa i illes adriàtiques de Croàcia. Va ser la primera llengua literària dels croats, originalment escrita en alfabet glagolític. Es parlava a la meitat sud de Croàcia fins al segle XVI, quan va recular enfront de l’arribada massiva de parlants de dialectes xtokavians (posteriorment la base dels estàndards croat, serbi, montenegrí i bosnià), que fugien d’incursions otomanes. Conté molts manlleus romànics pel seu contacte històric amb llengües com l’istriota, el vènet, l’italià o l’extingit dàlmata. Hi ha varietats a l’oest i al nord que són de transició cap als dialectes eslovens i kaikavians, restes d’un antic continu eslau meridional que va quedar tallat per les grans migracions del segle XVI. Els parlars croats de Burgenland, Àustria són d’origen principalment txakavià.