El lahu és una llengua sino-tibetana parlada a les zones frontereres entre la Xina, Tailàndia, Laos, Myanmar i el Vietnam. És també la llengua franca de les diferents minories ètniques de la província de Yunnan a la Xina. El lahu és reconegut com a llengua indígena per l’estat xinès i s’ensenya a les escoles primàries de Yunnan. A Tailàndia, d’altra banda, no té cap reconeixement legal i no s’ensenya.
El lahu té moltes formes dialectals. És una llengua tonal i la majoria de varietats tenen 7 tons. A diferència de la majoria de llengües del sud-est asiàtic, la llengua lahu s’escriu en alfabet llatí. Això es deu en part a l’arribada del cristianisme a la zona al segle XVII, que justament amb el budisme van esborrar la tradició animista pròpia. Actualment els lahu de la Xina són budistes; els de Mynamar, cristians i a Tailàndia practiquen totes dues religions, tot i que l’anismisme és encara present en molts aspectes de la vida diària.
