Qui som?

Us convidem a conèixer als membres del GLiDi.

Albert Badosa Roldós

L’Albert va estudiar el grau de Lingüística a la Universitat de Barcelona amb menció en polonès i rus (2012-2016). El curs 2015-2016 el va cursar a Poznań, Polònia, gràcies a una beca Erasmus. És cocreador del blog LinguoResistència (des del 2014), que té per objectiu crear una xarxa de parlants de llengües minoritzades que funcioni només amb aquestes llengües. El 2017 va estudiar el màster en Documentació i Descripció de Llengües del SOAS (Universitat de Londres). Actualment està fent un doctorat que implica la documentació i descripció fonològica de les llengües viètiques (Vietnam). Es vol dedicar a revitalitzar i documentar llengües per tot el món, però amb especial interès a l’Àsia.

Albert Ventayol Boada

L’Albert és graduat en Lingüística, amb una menció en polonès i rus, per la Universitat de Barcelona, i va cursar estudis de màster en Lingüística Cognitiva a la Universitat de Bangor (Regne Unit) amb una beca de “la Caixa”. Actualment, és doctorand a la Universitat de Califòrnia a Santa Bàrbara amb una beca Fulbright. La seva investigació se centra en la transmissió lingüística i el manteniment de la llengua en processos migratoris i en l’estudi del contacte de llengües. L’Albert participa en un projecte de documentació al nord-est de Sibèria i col·labora amb el projecte Let’s Learn Mixteco en el desenvolupament de materials pedagògics online amb i per a la diàspora mixteca a Califòrnia.    

Álex García Laguía

L’Àlex és doctor en Lingüística per la Universitat de Barcelona. Des de 2014 treballa en la documentació i descripció d’una de les llengües negrito de les Filipines, l’alta (aqn), parlada per dues-centes de persones. En 2018 va defensar la seva tesi (Documentation of Northern Alta: grammar, glossary and texts) i en 2019 va completar el seu projecte de documentació de la llengua. La col·lecció de l’alta està ubicada a l’arxiu de llengües amenaçades (ELAR) del SOAS University of London.

Alina Moser

L’Alina va néixer a Frankfurt i viu a Catalunya des de 2011. Des d’aleshores, ha estat implicada en l’activisme lingüístic, ha col·laborat amb el diari digital el Núvol. i ha protagonitzat dos documentals sociolingüístics sobre l’estat del català a Catalunya i al País Valencià. És graduada en Lingüística a la Universitat de Barcelona amb menció en català i alemany amb un treball de fi de grau sobre el caló català. Actualment està formant-se en llenguatges de programació i script per poder encarar els propers treballs lingüístics des d’un punt de vista més informatitzat. A més a més, està immersa a l’experiència d’adquisició lingüística del seu fill d’un any i mig.

Bruna Pardo Cortada

La Bruna és graduada en Lingüística per la Universitat de Barcelona. Ha estat alumna d’intercanvi a universitats de Polònia i Jordània, on va estudiar polonès i àrab, respectivament. Com a treball de fi de grau, va fer un treball de camp sobre els usos lingüístics dels àrabs que viuen a Haifa, una ciutat del nord d’Israel.

La Bruna s’ha dedicat a l’ensenyament de llengües i a la traducció a l’Índia, a Tailàndia, a la Xina i al Togo. Té un interès especial per les llengües, cultures i societats africanes i asiàtiques. Actualment es dedica a l’edició i traducció de denúncies laborals a nivell internacional, i estudia un màster de drets humans a l’Universitat Oberta de Catalunya. 

Carla Ferrerós

La Carla és llicenciada en Filologia Catalana, Romànica i Hispànica per la Universitat de Girona. Va fer els estudis de doctorat a la mateixa universitat, i va defensar la tesi titulada Categorització semàntica de les parts del cos en català i en amazic: un estudi comparatiu el 2015. S’interessa per la semàntica cognitiva, i actualment treballa vinculada al GALI (Gabinet d’Assessorament Lingüístic per a la Immigració, UdG) i col·labora amb el GELA (Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades, UB).

Elisabet Oliver i Coll

Na Bet estudia lingüística a la Universitat de Barcelona. Diu que sap un poc de tot però de res no en sap molt. Té un gran interès per la política lingüística i la revitalització de llengües.

Carme Junyent

Professora titular de lingüística general a la Universitat de Barcelona. Membre fundador del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades.

Miquel Valdivia Font

En Miquel és graduat en Lingüística per la Universitat de Barcelona i ha fet el Màster de Formació del Professorat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va fer un intercanvi Erasmus a l’Institut für Afrikanistik de la Universitat de Colònia. Ha col·laborat amb Linguapax en el projecte El tractament de les llengües de la immigració en les comunicacions municipals. S’interessa per la divulgació i la formació, cosa que l’ha dut a fer xerrades i tallers a instituts de secundària i formacions per docents. També ha col·laborat amb els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i ha estat professor associat al Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB.

Saim Inayatullah

En Saim és graduat en Lingüística amb menció en hebreu modern i polonès de la Universitat de Barcelona. Va fer un intercanvi Erasmus a la Univeristat d’Adam Mickiewicz (Poznań, Polònia), on va poder aprofundir el seu coneixement de diverses llengües. És cocreador del blog multilingüe Linguo-Resistència, un espai de reflexió per als parlants de llengües minoritzades en aquestes mateixes llengües, on es pretén fomentar el plurilingüisme i la normalització lingüística. S’interessa per la sociolingüística, el plurilingüisme, el poliglotisme, i les cultures d’Europa de l’Est, l’Orient Mitjà i el subcontinent indi.

David Ginebra Domingo

El David és graduat en Lingüística a la Universitat de Barcelona, amb un treball de fi de grau, Els termes de parentiu en català: una aproximació des de la perspectiva de la possessió inalienable, que va aconseguir l’accèssit al premi Eva Monrós. Ara treballa en una empresa de lingüística computacional especialitzada en cerca semàntica, Inbenta, però manté un gran interès per la diversitat lingüística. En especial, li criden l’atenció els casos en què el conflicte lingüístic ha comportat escenaris de violència que han deixat en entredit l’existència de tot un poble.