Els calós ibèrics són un grup de llengües mixtes d’origen romaní parlades a algunes comunitats gitanes d’Europa, majoritàriament a la Península Ibèrica, i també al Brasil. Aquestes llengües mostren residus de vocabulari, de morfosintaxi i algun residu fonològic de romaní en combinació amb les llengües locals del lloc on van sorgir. Actualment, tenim constància de l’existència de quatre calós ibèrics: el caló brasiler, el caló català, l’errumantxela (o: caló basc) i el caló espanyol. Al català i al castellà hi ha integrades unes quantes paraules que provenen del caló/romaní, com per exemple halar (amb el sentit “menjar” de l’arrel xa-), chaval (de chavale – plural de chavó, “noi gitano”), hulai (originalment de xulaj – “amo”) o puretas (de puró – adj. “vell”).
-
Publicacions recents:
Bon dia, senyor metge, em fa molt mal el fetge. L’últim article del GliDi, escrit per Carla Ferrerós, al diari digital Vilaweb.La diversitat en un clic…
…i per veure tot el glossari: