Us convidem a conèixer els membres del GLiDi.
Albert Badosa Roldós
L’Albert va estudiar el grau de Lingüística a la Universitat de Barcelona amb menció en polonès i rus (2012-2016). El curs 2015-2016 el va cursar a Poznań, Polònia, gràcies a una beca Erasmus. És cocreador del blog LinguoResistència que, creat el 2014, té per objectiu crear una xarxa de parlants de llengües minoritzades que funcioni només amb aquestes llengües. El 2017 va estudiar el màster en Documentació i Descripció de Llengües del SOAS (Universitat de Londres). Actualment és estudiant de doctorat de l’Universittat Sorbonne Nouvelle – Paris 3 amb el projecte de documentar i descriure fonològicament una llengua viètica de Vietnam. Es vol dedicar a revitalitzar i documentar llengües per tot el món, però amb especial interès a l’Àsia.
Albert Ventayol Boada
L’Albert és graduat en Lingüística amb menció en polonès i rus per la Universitat de Barcelona. Va cursar estudis de màster en Lingüística Cognitiva a la Universitat de Bangor (Regne Unit) amb una beca de la Fundació “la Caixa” i actualment és estudiant de doctorat a la Universitat de Califòrnia a Santa Bàrbara (EUA) amb una beca Fulbright. L’Albert investiga fenòmens de canvi lingüístic per contacte de llengües i la transmissió intergeneracional de la llengua en processos migratoris i d’urbanització. Col·labora amb la comunitat iukagir en un projecte de documentació al nord-est de Sibèria i és membre del projecte Let’s Learn Mixteco per al desenvolupament de materials didàctics online amb i per a la diàspora mixteca al sud de Califòrnia.
Alejandro García Matarredona
L’Alejandro és graduat en Lingüística per la Universitat de Barcelona (2020). Ha estudiat un màster en Lingüística a Leiden (Països Baixos), enfocat a la documentació i descripció de llengües. El seu treball de final de màster va consistir en un estudi tipològic de les llengües de l’Amazones, i és que la tipologia lingüística és el camp pel que més s’ha interessat. Actualment és professor substitut de Lingüística a la UB.
Álex García Laguía
L’Àlex és doctor en Lingüística per la Universitat de Barcelona. Des de 2014 treballa en la documentació i descripció d’una de les llengües negrito de les Filipines, l’alta (aqn), parlada per dues-centes de persones. En 2018 va defensar la seva tesi (Documentation of Northern Alta: grammar, glossary and texts) i en 2019 va completar el seu projecte de documentació de la llengua. La col·lecció de l’alta està ubicada a l’arxiu de llengües amenaçades (ELAR) del SOAS University of London. Entre 2020 i 2020 va fer un postdoctorat a la Universitat de Lund (Suècia), participant en el projecte de recerca LANG-KEY: Language as key to perceptual diversity: an interdisciplinary approach to the senses. Actualment, és investigador en el departament de Lingüística de la Universitat de Lund i col·labora en un projecte que estudia la relació entre semàntica i pragmàtica en sistemes de demostratius de llengües del sud-est asiàtic.
Alina Moser
L’Alina va néixer a Frankfurt i viu a Catalunya des de 2011. Des d’aleshores, ha estat implicada en l’activisme lingüístic, ha col·laborat amb el diari digital el Núvol i ha protagonitzat dos documentals sociolingüístics sobre l’estat del català a Catalunya i al País Valencià. És graduada en Lingüística a la Universitat de Barcelona amb menció en català i alemany amb un treball de fi de grau sobre el caló català. Actualment està formant-se com a professora de català a Secundària a la Universitat de Barcelona. El seu TFM està enfoc envers el tractament de la diversitat lingüística als llibres de text de català a Secundària. A més a més, està immersa a l’experiència d’adquisició lingüística dels seus dos fills, de dos i quatre anys i sempre treballant en algun projecte propi, sigui musical, esportiu o lingüístic.
Bruna Pardo Cortada
La Bruna és graduada en Lingüística per la Universitat de Barcelona. Ha estat alumna d’intercanvi a universitats de Polònia i Jordània, on va estudiar polonès i àrab, respectivament. Com a treball de fi de grau, va fer un treball de camp sobre els usos lingüístics dels àrabs que viuen a Haifa, una ciutat del nord d’Israel.
La Bruna s’ha dedicat a l’ensenyament de llengües i a la traducció a l’Índia, a Tailàndia, a la Xina i al Togo. Té un interès especial per les llengües, cultures i societats africanes i asiàtiques. Actualment es dedica a l’edició i traducció de denúncies laborals a nivell internacional, i estudia un màster de drets humans a l’Universitat Oberta de Catalunya.
Carla Ferrerós
La Carla és llicenciada en Filologia Catalana, Romànica i Hispànica per la Universitat de Girona. Va fer els estudis de doctorat a la mateixa universitat, i va defensar la tesi titulada Categorització semàntica de les parts del cos en català i en amazic: un estudi comparatiu el 2015. S’interessa per la semàntica cognitiva, i actualment treballa vinculada al GALI (Gabinet d’Assessorament Lingüístic per a la Immigració, UdG) i col·labora amb el GELA (Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades, UB).
Carme Junyent
Professora titular de lingüística general a la Universitat de Barcelona. Membre fundador del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades.
David Ginebra Domingo
En David és graduat en Lingüística per la Universitat de Barcelona (2014). Actualment fa de professor de llengua i cultura catalanes a la Universitat Hebrea de Jerusalem (HUJI), gràcies al programa de lectorat de l’Institut Ramon Llull (IRL). Els seus camps d’interès són la tipologia lingüística i la documentació de llengües. És membre de la Societat d’Ensenyament i Recerca del Català com a Llengua Estrangera (SERCLE) i de l’Associació de Joves Investigadors en Llengua i Literatura Catalanes (AJILLC). Anteriorment havia treballat en el camp de la lingüística computacional, a Inbenta, una empresa especialitzada en cerca semàntica.
Elisabet Oliver i Coll
Na Bet estudia lingüística a la Universitat de Barcelona. Diu que sap un poc de tot però de res no en sap molt. Té un gran interès per la política lingüística i la revitalització de llengües.
Ernest Montserrat
Barcelona, 1995. Graduat en lingüística per la Universitat de Barcelona (2013-2018). Va optar per la menció en rus i francès, i va fer un Erasmus a Tolosa de Llenguadoc, on es va interessar per l’occità. Interessant en la planificació lingüística, va fer el màster en gestió pública a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) (2018-2019). Ex-treballador de Plataforma per la Llengua entre 2019 i 2023 com a responsable de món digital, joventut i videojocs, també ha exercit com a corrector i actualment treballa a la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. A més, és secretari al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.
Marc Gandarillas
En Marc Gandarillas (Vilafranca del Penedès, Barcelona – 1987) és doctor en Llengües romàniques per la University of Florida (EUA), així com màster en Cultures i llengües de l’Antiguitat, llicenciat en Filologia Clàssica i graduat en Lingüística per la Universitat de Barcelona. La seva tesi doctoral investiga una varietat d’herència de la llengua catalana que encara avui es parla a l’Argentina. Va concloure el màster amb una investigació sobre l’especificitat lèxica de la llengua sarda. D’ençà del 2009 ha exercit la docència, tant a Catalunya com als EUA. Manté una col·laboració activa amb editorials i empreses del sector de la traducció. Actualment exerceix com a professor investigador a la University of North Dakota (EUA), on fa recerca en matèria de sociolingüística, gestió del multilingüisme i llengües minoritzades. Li interessen la lingüística antropològica i la revitalització de llengües minoritzades, així com l’ecologia i política lingüístiques aplicades a casos de poliglòssia institucional.
Maria Bardají i Farré
La Maria va estudiar el grau de Llengües i Literatures Modernes a la Universitat de Barcelona (2012-2016) amb menció en alemany i italià. L’últim any del grau el va fer a la Universitat Humboldt de Berlín en el marc del programa Erasmus+. Del 2016 al 2018 va cursar el màster de Lingüística General a la Universitat de Colònia i, des del 2019, hi realitza el seu doctorat sobre processos de nominalització i subordinació en les llengües austronèsiques occidentals. Des del 2018 és associada al projecte Prominence related structures in Austronesian symmetrical voice languages en el centre col·laboratiu de recerca 1252 Prominence in Language de la Universitat de Colònia. També participa en un projecte de documentació i descripció del totoli, una llengua austronèsica de l’illa de Sulawesi (Indonèsia), on hi fa treball de camp. Des del 2020 col·labora amb el projecte Information distribution and language structure, finançat per la Fundació Alemanya d’Investigació (DFG), que estudia la correlació entre l’expressió gramatical de la distinció nom/verb i el contingut informatiu en tagal, indonesi i alemany.
Miquel Valdivia Font
En Miquel és graduat en Lingüística per la Universitat de Barcelona i ha fet el Màster de Formació del Professorat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va fer un intercanvi Erasmus a l’Institut für Afrikanistik de la Universitat de Colònia. Ha col·laborat amb Linguapax en el projecte El tractament de les llengües de la immigració en les comunicacions municipals. S’interessa per la divulgació i la formació, cosa que l’ha dut a fer xerrades i tallers a instituts de secundària i formacions per docents. També ha col·laborat amb els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i ha estat professor associat al Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB.
Saim Inayatullah
En Saim és graduat en Lingüística amb menció en hebreu modern i polonès de la Universitat de Barcelona. Va fer un intercanvi Erasmus a la Univeristat d’Adam Mickiewicz (Poznań, Polònia), on va poder aprofundir el seu coneixement de diverses llengües. És cocreador del blog multilingüe Linguo-Resistència, un espai de reflexió per als parlants de llengües minoritzades en aquestes mateixes llengües, on es pretén fomentar el plurilingüisme i la normalització lingüística. S’interessa per la sociolingüística, el plurilingüisme, el poliglotisme, i les cultures d’Europa de l’Est, l’Orient Mitjà i el subcontinent indi.
Víctor Bargiela Zotes
En Víctor es va graduar en Lingüística a la Universitat de Barcelona l’any 2022 amb menció en llengua catalana i alemanya i va finalitzar el Màster d’Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes l’any 2023. Actualment és estudiant de doctorat de la Universidad Nacional de Educación a Distancia amb un projecte sobre el canvi lingüístic en curs en l’entonació de les preguntes absolutes en gallec, asturià i castellà de Cantàbria, gràcies a un contracte predoctoral INPhINIT de la Fundació “la Caixa”. Del 2019 al 2022 va col·laborar amb el Servei de Tecnologies Lingüístiques de la Universitat de Barcelona en diversos projectes relacionats amb la lingüística computacional. Entre el 2022 i el 2023 va treballar com a tècnic de recerca en el projecte “L’égalité linguistique entre multilinguisme et monolinguisme” de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat d’Ottawa. Està interessat en les relacions de poder que s’estableixen entre llengües i entre varietats lingüístiques, en les ideologies lingüístiques, en els processos d’estandardització i en la relació entre llengua i política.
Xiaomeng Wang
La Xiaomeng va néixer a Xangai. És graduada en Filologia Hispànica per la Universitat de Sanda i va fer un intercanvi durant la carrera a la Universitat de Salamanca el 2016. Al mateix any, va venir a Barcelona i va estudiar el màster en Pensament Contemporani i Tradició Clàssica de la Universitat de Barcelona amb menció de Pensament Clàssic. Actualment és bibliotecària digital i també col·laboradora per al blog de l’Escola de Llibreria de la Universitat de Barcelona. Inspirada pel bilingüisme que hi ha a Catalunya, es dedica a la investigació de sociolingüística de la seva llengua materna (el xangainès), que avui en dia està en una situació amenaçada respecte del mandarí (la llengua oficial més prestigiosa de la Xina). El seu camp de recerca és la diglòssia, la ideologia i la política lingüística de Xangai i de l’àrea del nord de Wu.