L’occità es parla en un territori que comprèn part del sud de l’estat Francès en la zona que queda entre l’Atlànic i la Mediterrània, i entre els Pirineus i el massís de l’Alvèrnia (excepte les zones de llengua catalana i basca). També es parla, fora de França, a la Vall d’Aran i a la part alta de les valls alpines occidentals d’Itàlia. La llengua occitana, doncs, es parla en tres estats en els quals trobem tres casos de transmissió lingüística diferents. A França aquesta transmissió es va interrompre al llarg del s.XX. A la Vall d’Aran no se n’ha interromput la transmissió familiar, i a més s’ensenya a l’escola, és la llengua de l’administració i va ser declarada oficial a Catalunya a l’Estatut de 2006, però tot i així és una llengua subordinada. A Itàlia està nominalment protegida per la llei però se n’ha interromput la transmissió intergeneracional dues generacions més tard que a França i no s’hi fa cap acció rellevant de promoció oficial.
-
Publicacions recents:
Bon dia, senyor metge, em fa molt mal el fetge. L’últim article del GliDi, escrit per Carla Ferrerós, al diari digital Vilaweb.La diversitat en un clic…
…i per veure tot el glossari: