L’occità es parla en un territori que comprèn part del sud de l’estat Francès en la zona que queda entre l’Atlànic i la Mediterrània, i entre els Pirineus i el massís de l’Alvèrnia (excepte les zones de llengua catalana i basca). També es parla, fora de França, a la Vall d’Aran i a la part alta de les valls alpines occidentals d’Itàlia. La llengua occitana, doncs, es parla en tres estats en els quals trobem tres casos de transmissió lingüística diferents. A França aquesta transmissió es va interrompre al llarg del s.XX. A la Vall d’Aran no se n’ha interromput la transmissió familiar, i a més s’ensenya a l’escola, és la llengua de l’administració i va ser declarada oficial a Catalunya a l’Estatut de 2006, però tot i així és una llengua subordinada. A Itàlia està nominalment protegida per la llei però se n’ha interromput la transmissió intergeneracional dues generacions més tard que a França i no s’hi fa cap acció rellevant de promoció oficial.
Publicacions recents:
Quan el nom sí que fa la cosa. L’últim article del GliDi, escrit per Marc Gandarillas, al diari digital Vilaweb.La diversitat en un clic…
…i per veure tot el glossari: