L’alfabet coreà o hangul es va creat al segle XV i actualment es fa servir tant a Corea del Sud com a Corea del Nord. El hangul és conegut pel fet que els símbols que representen les consonants s’agrupen en categories que descriuen visualmente els òrgans articulatoris de cada so:
ㄱ: es fa servir com a base per representar consonants velars (ex. g), sons en què la llengua toca la el vel del paladar (vist de perfil)
ㄴ: representa consonants coronals (ex. d), sons en què la punta de la llengua toca la cresta alveolar (vist de perfil)
ㅁ: representa consonants bilabials (ex. b), sons en què els llavis s’ajunten (vist des de davant)
ㅅ: representa consonants sibilants (ex. s), sons en què la llengua entra en contacte amb les dents (vist de perfil)
