El txakavià (čakavski o čakavica) és una llengua eslava meridional parlada a Ístria i la costa i illes adriàtiques de Croàcia. Va ser la primera llengua literària dels croats, originalment escrita en alfabet glagolític. Es parlava a la meitat sud de Croàcia fins al segle XVI, quan va recular enfront de l’arribada massiva de parlants de dialectes xtokavians (posteriorment la base dels estàndards croat, serbi, montenegrí i bosnià), que fugien d’incursions otomanes. Conté molts manlleus romànics pel seu contacte històric amb llengües com l’istriota, el vènet, l’italià o l’extingit dàlmata. Hi ha varietats a l’oest i al nord que són de transició cap als dialectes eslovens i kaikavians, restes d’un antic continu eslau meridional que va quedar tallat per les grans migracions del segle XVI. Els parlars croats de Burgenland, Àustria són d’origen principalment txakavià.
Jornada en record de Jesús Tuson
Un esdeveniment lingüístic de proximitat
Article del mes de setembre de Carla Ferrerós al diari digital Vilaweb.
La diversitat en un clic…
…i per veure tot el glossari: