Malgrat el seu endònim, el pidgin de Hawaii no és un pidgin, sinó un crioll. Va sorgir al segle XIX arran de l’arribada a l’arxipèlag d’immigració asiàtica i europea que va venir a treballar a les plantacions de sucre. La base lèxica la va agafar de l’anglès, però també hi van contribuir el hawaiià, el japonès, el cantonès, l’okinawà, el portuguès, el tagal i l’ilocano. És difícil estimar quants parlants té, perquè hi ha un continu entre el pidgin i l’anglès, que va del pidgin menys anglitzat (el basilecte) a l’anglès amb accent o algunes paraules del pidgin. Un tret fonèmic que el diferencia de l’anglès és l’oclusiva glotal /ʔ/, present en paraules manllevades del hawaiià (com el mateix Hawaiʻi). El pidgin també diferencia els verbs ser (be) i estar (stay; romandre en anglès) per influència del portuguès: he stay happy (és feliç/està content, pt. está feliz), he stay home (és a casa, pt. está em casa).
-
Publicacions recents:
Bon dia, senyor metge, em fa molt mal el fetge. L’últim article del GliDi, escrit per Carla Ferrerós, al diari digital Vilaweb.La diversitat en un clic…
…i per veure tot el glossari: