Malgrat el seu endònim, el pidgin de Hawaii no és un pidgin, sinó un crioll. Va sorgir al segle XIX arran de l’arribada d’immigració asiàtica i europea que va venir a treballar a les plantacions de sucre. La base lèxica la va agafar de l’anglès, però també hi van contribuir el hawaiià, el japonès, el cantonès, l’okinawa, el portuguès, el tagal i l’ilocano. És difícil estimar quants parlants té, perquè hi ha un continu entre el pidgin i l’anglès, que va del pidgin menys anglitzat (el basilecte) a l’anglès amb accent o algunes paraules del pidgin. Un tret fonèmic que el diferencia de l’anglès és l’oclusiva glotal /ʔ/, present en paraules manllevades de l’l hawaiià (com el mateix Hawaiʻi). El pidgin també diferencia els verbs ser (be) i estar (stay; quedar en anglès) per influència del portuguès: he stay happy (està feliç, pt. está feliz), he stay home (és a casa, pt. está em casa).

« Back to Glossary Index
Categories:

GLiDi

Grup de Lingüistes per la Diversitat